Àliga

L’Àliga és l’element de la imatgeria festiva amb més simbolisme i, alhora, el més protocol·lari. Representa a la ciutat: quan l’àliga balla ho fa en nom de tota la ciutat. Amb les primeres referències el segle XV, les àligues tenen una expansió excepcional entre els segles XVI i XVIII. És una figura pròpia dels Països Catalans amb puntuals excepcions a Bèlgica. A diferència dels gegants, les àligues no eren traginades per portadors sinó per un ballador, sovint assignat per procés d’oposició, fet que ens marca la importància del ball i no tant de la figura. Les àligues anaven acompanyades pels ministrers, una composició musical de vent que acompanyava les autoritats i els elements més distingits de la festa

A Badalona tenim referències d’una àliga, l’àliga de Santigosa, que l’any 1883 un regidor de l’Ajuntament va fer construir, va regalar a la ciutat, i va sortir a les cercaviles de Festa Major i als actes institucionals com a mínim fins l’any 1897, segons els programes de festa i la premsa local. Amb la voluntat de recuperar aquesta imatge, el 1998 es va estrenar la imatge actual, que va aparèixer baixant del cel fins al centre de la plaça de la Vila, la Nit de Sant Anastasi. Des de llavors, l’àliga de Badalona la porta la Colla de Geganters de Badalona i s’acompanya dels aligots, uns personatges que van vestits com la persona que balla l’àliga i es cobreixen el cap amb un casquet amb forma de cap d’àliga. 

La música que acompanya aquest entremès normalment és la Banda Simfònica de Badalona, excepte en alguns moments en què balla acompanyada de flabiols i inclús de flautes travesseres.