Dracs

El drac i la víbria són animals mitològics que podem trobar en moltes cultures arreu del planeta. A Catalunya s’incorporen com a imatges de la festa a partir del segle XV amb els entremesos que acompanyen el Corpus. De dracs n’hi ha gairebé a tots els pobles, i la víbria – com a femella del drac – també és nombrós: sobretot a les poblacions amb un folklore més arrelat. La proliferació de l’ús pirotècnic de la festa a finals segle XX, amb el correfoc, va fer que molts pobles i ciutats construïssin gran varietat de dracs i altres bèsties llegendàries que treuen foc pels queixals. Hi ha tantes mides i formes com figures existeixen, però totes comparteixen certes característiques: encarnen la representació del Mal i que llencen foc per la boca. Generalment s’acompanyen de percussió; tradicionalment de timbals fondo, encordats i amb pell de cabra a la membrana que es colpeja. Però també existeixen dracs més solemnes i elegants, vinculats a festes molt antigues, amb les seves danses de foc.

A Badalona, l’any 1983 neix el Drac Trempat, després del seu antecessor (el Més Petit de Tots) que es va fer per una comparsa de Carnaval. La seva parella apareix pocs anys després, La Trempada. El drac de la ciutat (el Dom Fumera) però, apareix l’any 2005 donant vida a les rajoles de la Casa Pavillard. Badalona Bèsties de Foc també considera que cal rescatar els dracs que es troben adormits per la ciutat, i a partir dels llums, picaportes i rajoles prenen les imatges per a convertir-les en els dracs que participen a les Festes. Els tres dragolins – Xarop, Pomada i Xeringueta – surten de la imatge de la làmpada de la farmàcia de Martí Pujol. A més, també comptem amb el Drac En Baldufa, nascut l’any 1998, i el Drac can Sofre.