La festa
D'on ve?
Mirant programes antics com el de l’any 1915, podem repassar acte per acte i veurem com encara avui es conserven alguns costums: el Repic de campanes i les Salves de morterets (o trons) que marquen l’inici de la festa tant el dia 11 com la vigília, l’Ofici solemne i, finalment, la solemne Processó, que ara s’anomena Passada.
És així com l’Ofici solemne o la Passada del Sant han de ser considerats els moments amb més càrrega simbòlica i, per extensió, la celebració de la vigília, la Cremada del Dimoni, i també el ritual que inicia la Festa, el Pregó, on el sant també hi és present.
La figura de Sant Anastasi
La patrona de Badalona és santa Maria, i per aquest motiu la Festa Major és el dia 15 d’agost. Els altres tres són copatrons i són: sant Anastasi, la festivitat del qual se celebra el dia 11 de maig; sant Roc, el dia 16 d’agost, i sant Sebastià, el 20 de gener. D’aquests darrers, el que més devoció ha rebut al llarg de la història ha estat sant Anastasi. Sembla ser que aquesta devoció va començar a Lleida, on va ser proclamat patró de la ciutat l’any 1627. Un notari barceloní destinat a Lleida s’assabentà d’aquesta proclama i n’informà el seu germà, Mn. Andreu Pocurull, que en aquell moment era rector de la parròquia de Santa Maria de Badalona. El dia 24 d’abril de 1671, neix la Confraria de Sant Anastasi per tal de preservar-ne la devoció i, aquell mateix any, és proclamat copatró de Badalona.
El pregó
El pregó que obre les Festes de Maig se celebra el divendres anterior a la vigília de Sant Anastasi, a la plaça de la Vila. Té un caràcter institucional, amb l’elecció d’un pregoner amb gran vinculació a la ciutat. Comença amb la interpretació del Toc d’Inici des del balcó de l’Ajuntament per una cobla de ministrers. Després el pregoner llegeix el seu pregó i finalment, l’alcalde acaba amb la frase «Que comenci la Festa!» i s’inicien les Festes de Maig.
Tot seguit, l’Àliga com a representat simbòlic del poble fa el ball de cara a l’Ajuntament, just quan acaba el ball s’encenen onze trons en honor a sant Anastasi. Després, els Miquelets de Badalona inicien el seu ball parlat i ofereixen el mocador de les Festes a l’alcalde i l’animen a posar-li al sant. Els entremesos formen un seguici i els Castellers de Badalona són els encarregats de posar el mocador al sant fent un pilar. Un cop posat, els Miquelets disparen una salva en honor del copatró. El seguici retorna a la plaça de la Vila, i per acabar la celebració, es ballen les Danses de Maig.
Nit de Sant Anastasi
El primer que anuncia la Festa són les campanes. Sonen la vigília i marquen el tret d’inici del seguici, format pels entremesos i la corporació municipal, que surt de la Casa de la Vila i anirà fins a la Rambla, davant de Roca i Pi, on continuarà la Festa. Un cop arribat tot el seguici, els Diables de Badalona representen l’Acte sacramental, un ball parlat amb arrels medieval que escenifica la lluita del bé contra el mal i a on es pronuncien els versots, uns versos satírics que critiquen tot el que consideren oportú de l’actualitat local. Finalment guanya la batalla el bé i, per tant, s’ha de cremar el Dimoni. Un cop més, l’àliga balla, aquest cop de cara al dimoni. Per acabar, té lloc la Cremada del Dimoni acompanyada d’un piromusical. L’acte s’acaba quan cau tota l’estructura.
Festivitat de Sant Anastasi
Actualment se celebra el dia 11 de maig. Abans, l’últim dissabte d’abril, es fa l’Ofrena d’ous a les monges clarisses de Badalona amb la finalitat de demanar que no plogui el dia de la festivitat.
El dia 11 comença amb un Repic de campanes i amb les Matinades per anunciar que és festa i despertar tot el veïnat. Durant el matí es fa l’Anada a Ofici, de la plaça de la Vila a l’església de Santa Maria, on hi participen els entremesos en la seva versió infantil. Un cop arribats és el moment de l’Ofici solemne, en el qual la comunitat renova el seu vot de poble amb sant Anastasi, i es fa com a ofrena el Ball de l’àliga. A la tarda és el moment de la Passada del Sant, és quan es treu la figura del Sant perquè tot el poble pugui mostrar-li la seva devoció.
Aquest és portat per la Confraria de Sant Anastasi, protegit pels estaferms i acompanyat pels entremesos. Comença a l’església de Santa Maria, on es representa el ball del baró de maldà i s’hi reparteix coca i xocolata de festa. La passada acaba a un esclat final de festa amb tots els entremesos a les portes de l’església, on ballen tots els balls alhora i es llança un castell de focs. Després el sant entra a l’església i es lloa cantant uns goigs, un cop acaba la part més solemne, és el moment de tornar els entremesos a la Casa de la Vila i d’aquesta baixada i ball final se li diu «Toca tancar».
