LA CREMADA DEL DIMONI
EL DIMONI
Des del mil nou-cents quaranta Badalona crema el dimoni la vigília de Sant Anastasi, el dia 10 de maig al vespre. Aquesta tradició, que ha perdurat durant tants anys, ha anat variant al llarg del temps i actualment es crema a la platja dels Pescadors una figura d’uns quinze metres d’alçada que ha estat muntada el dia u i el disseny de la qual ha estat escollit entre els participants del concurs «Crema’l tu!».
El Dimoni pot ser una simple representació del mal, o bé pot ser una al·legoria d’una temàtica concreta (sovint d’actualitat o de celebració d’aniversari). Aquesta al·legoria a vegades és un simple homenatge, a vegades és una clara crítica i finalment, en alguns casos no es posiciona i deixa que el ciutadà l’entengui com vulgui. La seva estètica és canviant, però tradicionalment es caracteritza pels seus colors vius, amb predomini dels vermells, els verds, els blaus i els grocs. El rostre també és característic, ja que acostuma a ser agradable i divertit. Sovint té una forca de tres punxes, uns bigotis que sobresurten del rostre, unes celles ben gruixudes i en moltes ocasions unes banyes (de color groc en els dimonis de Xirgu Rico) i finalment s’utilitzen molt les figures d’animals (com el 2021).
EL DIMONI A L'ESCOLA
La figura sempre és plantada a sobre d’un pedestal per magnificar-la. A principis dels anys noranta, s’insta els infants de les escoles a crear petits dimoniets i a dipositar-los a la base del Dimoni. En aquest moment, el pedestal passa a ser més neutral i ja no conté tantes imatges. Aquesta tradició va ser molt potenciada amb la campanya «el dimoni a l’escola». Així, actualment, qualsevol persona que vulgui fer el seu propi dimoni, pot portar-lo dins a la platja i serà cremat la mateixa nit del dia 10 de maig.
CREMADA DEL DIMONI DE BADALONA
Se celebra la vesprada del deu de maig, vigília de sant Anastasi, copatró de la ciutat i constitueix l’acte festiu més genuí del patrimoni folklòric de Badalona, dins el context de les Festes de Maig. Si repassem la història, la primera Cremada del Dimoni es va fer l’11 de maig de 1940, a l’indret conegut a l’època com les excavacions, prop de l’encreuament dels actuals carrers del Temple i de la Via Augusta. L’origen llegendari de la cremada fou tres anys abans, en plena guerra civil, Josep Maria Cuyàs havia tingut ocasió de transcriure a mà el Calaix de Sastre, un extens dietari escrit entre el 1769 i el 1819, considerat un dels textos més importants de la narrativa catalana d’aquella època.
El seu autor, Rafael d’Amat i de Cortada, baró de Maldà, va escriure que el 8 de maig de 1875: «essent els pescadors gent de tabola i tunanteria (berganteria), van calar foc a un figurón perquè s’ajuntessin en la nit del 8 de maig, a més de tots els badalonins i badalonines, molta gent forastera dels pobles de Tiana, Sant Andreu de Palomar i d’altres per «emfabarsi» (embadalir-se) mirant la «crema de tal figurón». Aquest fet el va explicar Cuyà als membres de la Confraria i va servir per fonamentar l’origen llegendari de la Cremada, dient que havia estat costum de fer-ho el segle XVIII. El 1954 va ser el darrer any que el dimoni es va cremar a les excavacions ja que el 7 de gener de 1955 es produí la troballa de les termes romanes. A partir d’aleshores, la Cremada es faria definitivament a la platja dels Pescadors, davant del monument a Roca i Pi, com continua fent-se avui dia.
El 1988 neix la Nit de Sant Anastasi, aquesta activitat hem de considerar-la l’inici, encara tímid, de la conceptualització de la Nit. Però van ser les Festes de l’any 1998 les que marcarien un canvi de model respecte a les anteriors, aquest nou model, que perdura avui dia, posa l’accent a recuperar l’esperit de Festa Major, creant el mocador de les Festes i institucionalitza que la base de les Festes recaigui de manera dominant en les activitats de cultura popular i tradicional.
CREMA'L TU! 24È PREMI DE DISSENY DEL DIMONI DE BADALONA
Etapes del disseny i creació del Dimoni
1. Etapa inicial: des de l’any 1940 fins el 1948 (excepte el 1944, que no es fa). Dissenyadors i constructors: Francesc de Paula Giró Prat, Jaume Ribó Arenas i Sadurní Castellsagué.
2. Etapa Xirgu Subirà (pare) i Giró: des de l’any 1949 fins al 1954. Dissenyador: Miquel Xirgu Subirà. Constructor: Domènech Giró Duran.
3. Etapa Xirgu Rico (fill) i Giró: des de l’any 1955 fins al 1989. Dissenyadors: Miquel Xirgu Rico. Constructor: Domènech Giró Duran, amb força exepcions, sobretot entre els anys setanta i principis dels vuitanta.
4. Etapa final de Xirgu: des del 1990 fins al 1998. Dissenyador: Miquel Xirgu Rico. Constructors: Emili Bultó Riba i Tero Guzmán.
5. Etapa «Crema’l tu!»: des del 1999 fins a l’actualitat. Dissenyadors: diversos. Constructors: Tero Guzmán i Ramón de los Heros.