EL SENTIT RITUAL DE LA FESTA

La festa és tradició i aquesta és, sense dubte ritual. Ritual? Sí! Un ritual és un conjunt d’actes que tenen un sentit col·lectiu, o comunitari. Són els costums que la població, individualment o social, manté vius, ancorats en el temps, perquè d’una altra manera, Badalona els viu des de fa molts anys. La vigília i la diada de Sant Anastasi són un pou sense fons de tradicions, és per això que ens agradaria poder recordar aquests costums que vivim com a ciutat i sobretot, que els visqueu. 

El que us proposem avui és que mirem d’adaptar, entre tots, la festivitat de Sant Anastasi al confinament. Per això, el tutorial que s’emetrà per Badalona Comunicació i que penjarem a les xarxes serà, com fer l’esperat dimoni que cada 10 de maig crema a la platja, precedint la diada de Sant Anastasi. Enguany la pandèmia ens fa que revivim el ritual d’una manera diferent, per això el dimoni del 2020 és en format retallable, mantenint l’estètica dels dimonis que durant més de 40 anys van cremar a la platja: els que dissenyava en Miquel Xirgu Rico.

També us demanem que feu memòria i que ens digueu, escriviu, dibuixeu o pengeu una fotografia de quin és el vostre ritual de Sant Anastasi. O si voleu, qualsevol altre que tingueu al cap, però sempre en relació a una festivitat. I la darrera activitat que us proposem és que ens digueu quins són els vostres moment preferits de la diada de Sant Anastas. Alerta!, que diem moments, teniu un munt de pistes als vídeos. Us hi animeu?

A la tarda us proposem fer una mirada al que ens diu la literatura sobre els rituals. Seguiu les dues propostes de booklife que ens oferirà la periodista literària Laura Garcia, la primera per a infants i famílies, i la segona per a públic adult, amb una selecció de contes i obres que tracten sobre la importància dels rituals a les nostres vides, incloent el festiu, com no podia ser d’una altra manera.   

També trobareu, com cada dia, “La cita”, on alguns personatges que es dediquen a reviure aquest ritual any rere any, sobretot els que el mantenen o en fan crida, ens diran que se sent en fer-ho. També tindrem les “Festes Confinades amb” en Ricard Molina, que fa 30 anys que forma part de la Confraria de Sant Anastasi, una de les entitats culpables – en el bon sentit de la paraula – que a Badalona hi hagi Festes de Maig.

 

Activitats

Planteu el Dimoni a casa per complir el ritual de cada Nit de Sant Anastasi.

 

Vídeos

Per si voleu saber-ne més sobre Sant Anastasi i Badalona, aquí teniu un parell de vídeos que ens expliquen perquè fem festa per Sant Anastasi a Badalona. El segon vídeo és un recull de la Passada de l’any passat, on podreu identificar algunes coses.

Un dels moments rituals és el Pregó, l’anunci que es farà festa: aquí teniu el que fan fer a Solsona l‘any passat per Corpus o també podeu veure com el Tabal anuncia la Patum de Berga: un pregó no és sempre un famós que xerra, però ho podem deixar per més endavant. Si parlem d’anuncis de la festa, podeu veure el primer toc de flabiol on amb un cop de tambor esclata la festa. 

Uns altres moments especials de la festa són els sons, aquell paisatge sonor que des de qualsevol indret de la població se sent que és festa: les campanes sonen per avisar que és festa, ho podeu veure amb el toc de vespres de la Catedral de València que toquen des del segle XVI quan assisteix a la celebració el bisbe. Un altre moment important de la festa és a primera hora del matí quan es fan les dianes, llevar a població amb una melodia coneguda: per Santa Tecla a Tarragona fan, com els badalonins matinades, però a Xàtiva, i al País Valencià, fan albaes.

Els altres moments potents de la festa és quan els balls surten al carrer i munten les diferents cercaviles i professons amb els seus balls, que identifiquen la població, formen part del seu patrimoni i els esperen. Alguns dels balls més destacats en moments especials de la festa són els gegants de Pamplona, els Cascabeleros d’Alosno que ballen el Fandango Parao el palotiau de Yebra de Basa els Tornejants d’Algemesí. El ball més solemne de les Festes de la Mare de Déu de la Salut. De cercaviles se’n fan la nit anterior, a les vigílies o a completes i el dia de la festivitat que acaben amb unes solemníssimes i exhultants entrades de les imatges a qui es dedica la diada. Podeu gaudir amb la de Sant Fèlix de Vilafranca del Penedès i l’entrà de matí de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí.

Els nuclis històrics dels pobles hi tenen alguna cosa a dir sempre, sobretot perquè és on hi ha el centre neuràlgic de la festa i on s’hi poden veure moments molt especials, com l’ofertori que toquen els músics de la festa o els balls d’homenatge, com els de les àligues de Reus o Barcelona, o els bastons de Sitges, per posar algun exemple. Un altre moment especial són els cants dels goigs o himnes a la imatge en qüestió. Altres poblacions permeten que els individuals cantin la devoció, com és el cas de Patiño, on el Tio Juan Rita (de 107 anys) li improvisa cada any uns aguilandos demanant-li “un añico más”. 

Nogensmenys sempre hi ha un punt final, trist i solemne, que recorda que la festa s’acaba, els menorquins de la mateixa manera que fan el replec amb el primer toc de flabiol, fan un darrer toc de flabiol. Els mataronins diuen que no n’hi ha prou, i els berguedans es resisteixen a que acabi la Patum convertint-se ells mateixos en la guita, els gegants o l’àliga. La festa està plena de rituals, carregada de simbolisme i sobretot és identitat local que marca el calendari. Tots esperem el maig i tots tenim rituals… pensa-hi, que els trobaràs.

 

PREGUNTES

Un dels moments rituals de les Festes de Maig és la Cremada del Dimoni, que es fa a Badalona perquè:

  • L’endemà és Sant Anastasi, copatró de la ciutat
  • Amb el Dimoni jugaven a 31
  • A Lleida no volien fer-la

Les campanes, que eren el rellotge de la comunitat, tocaven des de Santa Maria anunciant que és festa. Perquè diem llavors, que es para el temps. No eren un rellotge?

  • Sí, però es diu que pari el temps perquè sempre voldríem estar fent actes i necessitem hores.
  • No eren un rellotge, és ara que toquen les hores.
  • Així revivim sempre el mateix, paren el temps de manera simbòlica: sempre el mateix dia a la mateixa hora i al mateix lloc.

Els rituals comunitaris tenen la seva versió individual. Tothom viu individualment la seva manera de fer festa. Però en quin d’aquests moments no hi ha cap ritual.

  • Quan l’ l’Àliga balla a l’Ofici, renovant el Vot de Poble, de 1885, cada  11 de maig, a Santa Maria .
  • El primer dissabte de maig, quan anem a l’activitat que es fa.
  • Quan el dia 10 sopes a la Rambla, menjant-te l’entrepà que t’has preparat a la esperant que arribi el seguici de la Nit de Sant Anastasi.