La Cremada del Dimoni es fa a la platja de Badalona a la Nit de Sant Anastasi, el 10 de maig. És un dels actes més multitudinaris de la festa badalonina, que obre pas al conjunt d’activitats que doten el principal dia de les Festes de Maig: el dia de Sant Anastasi, 11 de maig. La tradició es remunta l’any 1785, quan el Baró de Maldà escriu en el seu Calaix de Sastre: ”Sols que en la vigília d’esta festa de Sant Anastasi Màrtir oí dir que se calà foc a un figurón pera què s’hi arreplegàs en la nit del 8 de maig molta gent forastera, de Tiana, Sant Andreu i de altres paratges”. Hi ha diverses interpretacions sobre quin tipus de figura representava aquest figurón: la que els historiadors i folkloristes més destacats del país  consideren més correcta és que un figurón era un ninot estrambòtic com el que es col·loca en algunes fogueres de Sant Joan amb la idea de riure i fer gresca.

Aquest únic esment del Calaix de Sastre és el que inspirà a Josep Maria Cuyàs per convèncer a la Confraria de Sant Anastasi per a què el 1940, en la diada del copatró, reproduïssin aquest fet per convertir-lo en tradició i donar més importància al copatró de Badalona. Els primers dimonis eren els esgarrapacristos del misteri de l’Espoli de la professó del Silenci. Els fets revolucionaris del 1936-39 van provocar la crema de Santa Maria i les imatges de Crist. L’any 1940 es va fer un nou Jesús que no lligava amb els esgarrapacristos del misteri que custodiava la Confraria de Sant Anastasi. Van haver de refer els dos personatges i van cremar, amb les decoracions pertinents, els dos figurots el dia 11 de maig, en cloure la passada. El primer el van cremar el 1940 i l’altre el 1942, decorats per Jaume Ribó i Francesc de Paula GIró, respectivament.

Actualment el disseny del dimoni es tria per un concurs públic, anomenat Crema’l tu!, que es fa des de 1999 i on es pot presentar tota la ciutadania de Badalona. El dimoni el construeix, des del 2006, l’artista Ramon de los Heros, que resideix artísticament a la Fàbrica de Creació la Mobba. La figura fa entre 12 i 14 metres d’alçada i es construeix seguint la tradició de l’ofici de dimoniaire, amb planxes de fusta sobre un esquelet també de fusta. Però entre 1942 i 1999, què va passar? Hi va haver diversos dissenyadors i constructors a banda de Jaume Ribó i Francesc de Paula Giró, per la qual cosa comptem amb una llarga nissaga: Miquel Xirgu Subirà, Domènec Giró, Emili Bultó, Tero Guzman, pero sobretot cal destacar l’obra de Miquel Xirgu Rico. En Miquel Xirgu va dissenyar el dimoni gairebé 50 anys, la seva empremta és la que marca el imaginari col·lectiu dels badalonins. La seva obra dimoniaire abasta des del 1955 fins al 1998, comptant amb algunes petites interrupcions. La més sonada és la del 1973, quan amb el dimoni ja dissenyat, el Consistori decideix trencar – per primera vegada – amb el patrimoni comunitari del dimoni i van encarregar-lo a un mestre faller valencià. El dimoni que Miquel Xirgu Rico tenia dissenyat aquell any va cremar el 1998 com un reconeixement pòstum a la seva obra.

Des de fa una colla d’anys, el dimoni construït s’exhibeix a la platja des de l’1 de maig. La seva majestuositat atrau molts ciutadans i ciutadanes, que el fotografien, el dibuixen o simplement l’observen embadalits. Els infants de la ciutat l’homenatgen fent altres dimonis petits amb la voluntat que cremin al costat del Dimoni i es converteixin en cendres durant la Cremada del Dimoni, la nit del 10 de maig. El màxim reconeixement que ha tingut la nostra festa, a banda del que li donen els badalonins, va esdevenir l’any 1991, quan la Cremada del Dimoni va ser declarada d’interès turístic per la Generalitat de Catalunya.

Enguany el disseny guanyador del concurs Crema’l tu! 2020 ha estat el badaloní Albert Navarro amb el seu Dimoni moníssim, que rememora el 150è aniversari de l’establiment de l’Anís del Mono, a Badalona. Aquest disseny, però, no es podrà cremar el 10 de maig a la platja degut a la situació extraordinària que viu la festa enguany. El dimoni de l’any 2020 serà en format retallable i cadascú el podrà guardar a casa com a record

La Cremada del Dimoni (1940-2019)

La primera Cremada del Dimoni, que concretament va ser el dia 11 de maig del 1940. El 1940, l’historiador badaloní Josep Maria Cuyàs i Tolosa i els administradors de la Confraria de Sant Anastasi, creen una nova tradició, que té una excusa històrica que prové de la transcripció del Calaix de Sastre, del baró de Maldà, una mena de diari on es reflecteixen els costums de la vida quotidiana de Badalona i d’altres poblacions. Al llarg d’aquest anys, la Cremada del Dimoni s’ha consolidat com una festa popular multitudinària, que enorgulleix la nostra badalonitat i singularitza la nostra festa.

Aquí hi trobareu fotografies dels dimonis que s’han cremat a Badalona, o bé en maqueta o bé la figura en construcció tal com va cremar. A peu de fotografia hi ha el nom del dissenyador i l’any que es va cremar. 

Els constructors que al llarg d’aquests anys han donat forma al disseny del dimoni han estat: Francesc de Paula Giró (1940 a 1948), Domènec Giró (1949 a 1989), Emili Bultó (1990 a 1993), Tero Guzmán (1994 a 2005) i Ramon de los Heros (a partir del 2006).