Entitats badalonines de cultura tradicional i popular catalana

Associació Puntaires Montserrat Niubó

Amb un coixí de palla, boixets i agulles de cap es broden ininitats de teixits fent el punt de la verge, o del diamant, la fligrana o bé l’aranya. El 1987 Montserrat Niubó i una cinquantena de puntaires es van plantar a la Rambla convertint aquest fet en la primera trobada de puntaires de Catalunya. Des d’aleshores, s’ha celebrat de forma ininterrompuda i ha esdevingut un dels actes ineludibles i més multitudinaris de les Festes de Maig.

Badalona Bèsties de Foc

“El més petit de tots” és la primera experiència documentada d’una bèstia de foc a la ciutat. L’impulsen un grup d’amics l’any 1983, que ampliaran el bestiari amb “El Drac Trempat” que donarà nom a la colla. Als anys 90 neixen la Trempada i en Badufa i el 2002 els hereus del Trempat adopten un nou nom, “Badalona Bèsties de Foc”. És aleshores quan els dragolins Xarop, Pomada i Xeringueta fan créixer aquesta gran família que també troba els

seus inicis en l’antic Drac de Can Sofre. Més tard neix Sa Senyoria Dom Fumera de Pavillard, drac de Badalona, i en Ferregot, per fer gaudir els més joves.

Badalona Sardanista

L’any 1894 una ballada de sardanes va donar per inaugurat el monument a Roca i Pi a la Rambla i, des d’aleshores, milers de badalonins han ballat al so de la tenora per les places i els carrers de la ciutat. Al 1948, després de la Guerra Civil, es va recuperar la sardana sota les sigles de Badalona Sardanista. Als anys 70, la Cobla Marinada va prendre el relleu a la desapareguda Principal de Badalona per continuar interpretant, sobretot, les sardanes que fan referència a la nostra ciutat: La Rambla de Badalona, l’Aplec de Badalona i Badalona.

Bastoners de Canyet

Després de 80 anys, a Canyet encara es ballen els mateixos balls i de la mateixa manera com ho feien els antics balls de bastons del Maresme. Aquest fet el fa molt especial i únic en tot el territori català. Gràcies a la transmissió oral i a la perseverança de la gent de la seu social l’Oliva, el típic ball de Bastons de Canyet és un referent del folklore català.

Bufons del Foc i del Toc

La Colla de Diables Bufons del Foc neix l’any 1996 dins l’entitat de lleure el Gripau Blau, amb l’ànim de promoure la cultura popular a través de la pirotècnica un fet molt arrelat en actes i festes tradicionals d’arreu dels Països Catalans. L’any 2008 es crea la branca musical: els Bufons del Toc, grup de percussió que acompanya anima les figures de foc.

Castellers de Badalona

Cada any esperen amb candeletes les Festes de Maig i la Diada del novembre per mostrar amb orgull a la ciutat l’esforç de tota una temporada, començant per la pinya i acabant per l’enxaneta. I és que el fet casteller a Catalunya té més de dos-cents anys, en trobem referències ja al segle XVIII, al Camp de Tarragona i al Penedès, i s’ha estès durant el segle XX per tot el país fins arribar a Badalona.

Confraria de Sant Anastasi

La Confraria de Sant Anastasi és l’encarregada de fomentar i mantenir tant el culte al sant patró i les festes i celebracions que s’organitzen en el seu honor. El principal acte que organitza la confraria és l’Ofici Solemne i la Passada del Sant, un seguici cívicreligiós obert a la participació de les principals colles de cultura popular i tradicional de la ciutat.

Diables de Badalona

Des dels inicis de la colla i fins avui, l’entitat ha col·laborat en l’organització del Correfoc de les Festes de Maig de forma ininterrompuda. La Colla de Diables de Badalona ha banyat d’espurnes els carrers de molts pobles i ciutats de Catalunya, ha viatjat fins i tot a l’estranger i ha trobat el relleu: la colla xica, que crema des de l’any 2001, és el planter del futur.

Diables kapaoltis de Llefià

A finals dels 80, les colles de foc proliferen a la ciutat i el 87 neix Grup de Diables Kapaoltis de Llefià amb la voluntat de donar a conèixer la cultura del foc dins i fora del barri. Participen en múltiples correfocs i impulsen la creació de piromusicals i d’un grup compacte de percussió que fa moure l’esquelet a ritme de carretilla. Un gegant anomenat Gegant de Sant Antoni, set capgrossos i la bèstia de foc Dragaolti, acaben de configurar l’essència de la colla.

Esbart Sant Jordi

Esbart és un grup de persones que aprenen i ballen danses tradicionals i populars dels països Catalans. I a Badalona, qui exporta aquests balls amb solera és l’Esbart Sant Jordi, una secció de l’Orfeó Badaloní. Actualment l’Esbart Sant Jordi és l’únic que hi ha a la ciutat amb un ball ben significatiu que s’interpreta cada any per la nit de Sant Anastasi, les Danses de Maig.

Geganters de Badalona

N’Anastasi i na Maria són els gegants més emblemàtics de la ciutat i els seus més de 150 anys els fan uns dels més antics de Catalunya. La colla dels Geganters de Badalona fan créixer l’estol de gegants a la ciutat amb la recuperació d’en Ferrer de Gualbes i n’Elionor de Santcliment, en Jeroni i na Badamar, en Ripal i na Bru nel·la de Mar i amb la construcció de la Dimonieta i el Follet per als geganters més menuts. Tots ells passegen i ballen cada any al Badagegant i al Faldilles enlaire! en el marc de les Festes de Maig de Badalona.

La Bossa Verda

El sac de gemecs, la gralla, el timbal, el fiabiol i el tamborí són els instruments que més sonen en temps de festa major. I des del 2002 la Bossa Verda difon el so de la tradició musical pels carrers durant les Festes de Maig. Els objectius de la Bossa Verda són continuar la divulgació de la música tradicional catalana, esdevenir un espai de formació, debat i foment de l’etnomusicologia i vetllar per la qualitat de la música tradicional en les manifestacions festives de la ciutat.

Miquelets de Badalona

El 2003 uns badalonins s’inspiren en les milícies armades que atacaven les tropes napoleòniques establertes als voltants de Barcelona per crear la colla trabucaire dels Miquelets. I com a bons trabucaires la principal activitat és galejar, celebrar la festa amb alegria i força soroll a cop de trabuc, com antigament es feia en molts pobles de Catalunya, disparant trets a l’aire com a signe de joia.